EL SEXENNI pren com a referència el quart diumenge d’agost de l’any sexennal, dia de la Processó General, sobre la que es configura tot el calendari festiu.
ENTRÀ DE LES COLINIES. El primer dijous de festa es fan discursos de salutació i recepció.
Trasllat de la Imatge. El divendres s’organitza la comitiva que traslladarà la imatge de la verge a Morella. De la vila al santuari es va en romeria. La processó està composada pels romers, precedits per la bandera de la Creu i presidits pels representants de l’església, autoritats civils i Alets (electes) de les Denes. El dissabte, a les 7 del matí torna la comitiva que porta a la Mare de Déu dins d’una urna.
ENTRADA DE LA MARE DE DÉU. A les 8 de la vesprada, la Comitiva dels Romers fa la seua entrada pel Pla dels Estudis, al so de l’Himne de Morella. Rep un discurs de benvinguda quant es pujada a la peanya principal i una comitiva formada per l’ordre de la Processó general, autoritats i romers arriba amb la Verge fins a l’Església Arxiprestal, on es canta la Salve al so de l’Orgue de Torull, rebent prèviament el discurs del representant del Clero. Després es fa l’Adoració Popular de la imatge de la Verge.
La distribució del novenari per estaments professionals o gremis és un dels trets característics del Sexenni. Tots els dies comencen amb una diana, celebració de missa cantada amb predicador, i del Retaule. Després cada Gremi commemora la seva festa amb celebracions diverses. A més, els tres primers dies es treu la imatge de la Mare de Déu de Vallivana amb processó.
LA PROCESSÓ EN GENERAL
Aquest acte, junt amb l’Entrada de la Mare de Déu i el Rosari (del Gremi de la Gent Gran), és l’element central i primigeni de la festa. Se celebra el tercer diumenge d’agost en la qual participen els diferents gremis de la vila, amb les seves imatges i personatges bíblics. Finalment, desfilen la bandera de Vallivana, els Alets, els gremis de segon ordre i la creu de la Basílica. Durant la processó, es llegeixen les Relacions o versos dedicats a la Verge, dintre d’un artefacte conegut com la Taronja, similar a la Magrana d’Elx, que s’obre en quatre grillons quan passa la Patrona. Quan es descobreix, apareix un nen petit vestit de Sant Miquel que li canta uns versos.
Elements característics
Danses
Aquests són els balls o danses que es representen a la Processó general per cadascú dels gremis. Totes les danses s’interpreten amb dolçaina i tabal, excepte en la Corroquina, que es treu rondalla i cantants. El ritme de totes les danses de dolçaina i tabal, excepte unes variacions mínimes, és sempre el mateix. Llevat de la Corroquina i els Torneros, els passos de les altres danses són iguals.
Torneros. Representa a l’Ajuntament.
Són 9 xics joves, un davant marcant el pas anomenat “àngel”, i els altres vuit, els “balladors”, en filera. Vesteixen els balladors casaca blava amb cintes verticals més clares, tancada amb cinturó salmó, pantaló ajustat fins el genoll de color salmó clar, calces rosa i espardenyes blaves. L’àngel porta pantaló i casaca verd fosc i una capa curta de color crema.
Arts i oficis. Representa el gremi d’Arts i Oficis.
Son vuit xiquets, col·locats en dues files. Vesteixen casaca groga amb perfilats blaus, cenyida de blau, pantalons blaus fins el genoll, calces blanques i espardenyes blaves. Al cap porten una diadema daurada.
Llauradors. Representa el gremi de Llauradors.
18 dansants, 9 xiquets i 9 xiquetes. Vesteixen els xiquets barret cònic de vellut negre, camisa coberta amb jupetí de seda blanca, saragüells blaus foscos de ras, faixa d’estam blava nugada a un costat, calces calades blanques i espardenyes amb vetes blaves nugades per la cama. I les xiquetes porten faldetes de demàs i cossets de color blau amb cinturó ample, mantó de Manila, calces blanques calades i sabates blaves. Toquen castanyetes.
Teixidors. Representa el gremi de teixidors.
Són 8 xiquets i el “barrero”, que és qui porta la barra de les cintes. Els balladors disposats en dues fileres. Vesteixen els balladors barret negre de casquet rodó, casaca de vellut roig amb pitet blanc cenyit de blau, pantalons blaus fins el genoll, calces blanques i sabates blaves. El “barrero” porta casaca ocre i capa curta de vellut roig
Gitanetes. Originària del Sol de vila, ara representa el gremi de la Joventut.
Són vuit xiquetes vestides amb faldons, mantó de Manila i davantal curt, en dues fileres, que ballen amb les castanyetes al voltant d’una barra sostinguda per un xic, creuant unes cintes de colors.
Corroquina. Perduda fa anys, des del LII Sexenni representa el gremi de la Gent Gran.
Joves vestits de morellana i morellà dansen acompanyats de rondalla i veus.
Esquiladors. No surt des de 1922.
ELS CARRERS ORNAMENTATS
És tradicional l’ornament d’aquells carrers per on la imatge de la verge fa el seu recorregut. Les flors i elements vegetals li donen solemnitat als actes, però al llarg del temps s’han modernitzat i comencen a utilitzar-se altres materials. Les guirnales de paper foren el primer material no natural utilitzat. Al llarg del segle XX s’intruduiren les grans carcasses i entarimats simulant grans balconades o portals i arcs que creuen les voreres convertint-se en objectes habituals del Sexenni.
Destacar els tapissos de paper rissat i les flors elaborades amb paper, que converteixen als carrers engalanats de Morella en autentiques joies de l’art decoratiu popular.
CONVENTS
Són escenaris teatrals simulant façanes d’església, on xiquetes i xiquets vestits amb hàbit religiós canten a la verge al seu pas pels carrers de Morella. Son expressions devotes fetes pels veïns.
TAULA CAPERAVALL
Es una curiosa composició gastronòmica ubicada en la Plaça dels Tarrascons en virtut de la qual es penja cap per avall una taula amb tot el seu servei amb aliments i beguda de veritat durant tots els dies del novenari.
ELS VOLATINS
Al pas de la processó i dels retaules, en la part baixa del Carrer de la Font, volten estos tres ninotets representant a un home i dues dones amb vestit tradicional, lligats a un pal.
Sigue el evento:
FESTE´N FAN DEL NOSTRE GRUP DEL FACEBOOK:http://www.facebook.com/
MES INFORMACIÒ A LA WEB:http://www.morella.net/
