Curso: “VISIONES DE BLASCO IBÁÑEZ” Octubre 2015-junio 2016

blascoibañez   clip image002

(Organitzat en col·laboració amb l’Associació Vicente Blasco Ibáñez) Director del curs: Fernando Millán
Objectiu: Es tracta d’acostar-se a la figura de Vicente Blasco Ibáñez a través dels seus contemporanis, deixebles o correligionaris polítics. Una remembrança del blasquisme. La memòria històrica de la València republicana.

Dates: Conferència inaugural: dijous 1 d’octubre a les 19.30 h. La resta, els primers dijous de cada mes a les 18.00 h.

Primer trimestre: “Els hereus literaris”
-Dijous 1 d’octubre. Fernando Llorca Díe: l’ànima de Prometeu. La seua obra històrica.
-Dijous 5 de novembre. José María Meliá “Pigmalión”. Secretari i correligionari.
-Dijous 3 de desembre. Emilio Gascó Contell. Deixeble i confident.

Segon trimestre: “Els hereus polítics”
-Dijous 4 de febrer. Félix Azzati. L’herència política. L’ideari blasquista.
-Dijous 3 de març. Ricardo Samper. La veu del blasquisme a Madrid.
-Dijous 7 d’abril. Sigfrido Blasco. La ruïna del blasquisme.

Tercer trimestre: “Els dissidents”
-Dijous 5 de maig. Juli Just. Les joventuts republicanes.
-Dijous 2 de juny. Vicente Marco Miranda. La dissidència valencianista.
-Dijous 30 de juny. Fernando Valera. Camí a la socialdemocràcia.

(L’entrada és lliure i gratuïta. Inscripcions per a aquells que desitgen assistir al curs complet: Casa Museu Blasco Ibáñez, Tel. 962082586. e-mail: cmvbi@valencia .es www.casamuseoblascoibanez.com. Al final del curs s’atorgarà un certificat acreditatiu de l’assistència als qui hagen participat en almenys un 75 % de les sessions).

BREUS SEMBLANCES
FERNANDO LLORCA DÍE (1872-1939). Gendre de Blasco Ibáñez, va ser soci de les grans empreses editorials de Blasco, entre les que cal destacar l’editorial Prometeu.

JOSE MARÍA MELIÁ “Pigmalión” (1885-1974). Periodista i escriptor, un tant bohemi i excèntric, va treballar per a Blasco Ibáñez com a secretari a França durant la primera Guerra Mundial, autor, entre altres obres, d’una biografia sobre el novel·lista.

EMILIO GASCÓ CONTELL (1898-1972). Escriptor, editor i amic de Blasco, autor de la primera i única biografia autoritzada de Blasco. Va desplegar una àmplia labor editorial a França i Espanya. Obres seues són París cuando yo era viejo, Encuentros y despedidas…

FÉLIX AZZATI (1874-1929). Periodista i polític, va succeir a Blasco en la direcció del diari El Poble, que fundà el novel·lista, i en el Partido de Unión Republicana Autonomista (PURA).

RICARDO SAMPER (1881-1938). Regidor els anys 1911 i 1920 i alcalde de València entre el 1920 i el 1923; durant la II República va ser elegit diputat pel Partido Republicano Radical de Alejandro Lerroux els anys 1931 i 1933. Va ocupar la cartera de Treball i posteriorment la d’Indústria i Comerç. Va ser nomenat president del Govern el 28 d’abril de 1934.

SIGFRIDO BLASCO IBÁÑEZ (1902-1982). Fill menor de Vicente Blasco Ibáñez, va ser polític i periodista. Va adquirir el 1929 el periòdic El Poble –que havia fundat son pare– al seu director de llavors, Félix Azzati. Va ser elegit diputat pel PURA els anys 1931 i 1933.

JULI JUST (1894-1976). Diputat el 1931 pel Partido Republicano Radical, el 1933 pel Partido de Unión Republicana Autonomista, i el 1936 per Esquerra Republicana. Va ser ministre d’Obres Públiques entre el 4 de setembre de 1936 i el 17 de maig de 1937. Després de finalitzar la Guerra Civil espanyola es va exiliar i va ocupar diverses carteres ministerials en el Govern de la República en l’exili.

VICENTE MARCO MIRANDA (1880-1946). Destacat blasquista, des de 1905 va formar part de la redacció d’El Poble, del qual Félix Azzati l’anomenà redactor en cap. Va ser regidor i cap de la minoria republicana a l’Ajuntament de València fins a l’arribada de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. En proclamar-se la República el 1931 va ser elegit alcalde provisional de València. Fundador del partit Esquerra Valenciana, fou elegit diputat integrat en el Frente Popular en les eleccions de febrer de 1936.

FERNANDO VALERA (1899-1982) Va encapçalar la candidatura del Partido Republicano Radical Socialista (PRRS) a l’Ajuntament de València en els famosos comicis municipals del 12 d’abril de 1931 que implicaren l’eixida d’Alfons XIII d’Espanya i la proclamació de la II República Espanyola. El 28 de febrer de 1971 va succeir a Claudio Sánchez-Albornoz com a cap del Govern republicà en l’exili.

Autor entrada: hablemosdefallas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *