Dimecres día 3 de novembre, va tindre lloc en Àmbit Cultural d’El Corte Inglés una taula redona organisada pel Casal Bernat i Baldoví, baix el lema “Les Falles, Patrimoni Immaterial de la Humanitat”.
En ella, representants de les tres manifestacions culturals valencianes que ya conten en dita distinció per part de la UNESCO (el Misteri d’Elig, la festa de la Mare de Deu de la Salut d’Algemesí i el Tribunal de les Aigües) varen debatre en representants de la comissió redactora de l’expedient de l’Espai Cultural de la Festa de les Falles, que va ser elevat a la UNESCO en dates recents.
Els representants d’Algemesí (Julio Blasco) i Elig (Joan Castaño) destacaren les ventages inherents a la declaració: principalment, un major reconeiximent i difusió de la festa a tots els nivells, i un impuls per al manteniment d’aquelles manifestacions culturals de les festes que pogueren vore’s desvirtuades o, directament, desaparéixer si no es contara en dit reconeiximent. Insistiren, ademés, en que la declaració supon una obligació social de mantindre tals tradicions, perque és revisada periòdicament i pot ser retirada si la UNESCO considera que els valors que motivaren la seua concessió no es preserven satisfactòriament.
Daniel Sala, com a croniste del Tribunal de les Aigües, va incidir en el fet de que la declaració, com a “sagell de qualitat”, pot fer obrir portes que faciliten les ajudes institucionals per a la preservació i posada en valor del patrimoni cultural amenaçat, aixina com per a conscienciar a la societat sobre la necessitat de la seua protecció.
També destacà la llabor de vertebració i sinèrgia sorgida entre els tres patrimonis valencians des de que conten en tal condició.
Javier Mozas i José Martínez, com a membres de JCF que varen participar en la redacció de l’expedient elevat davant de la UNESCO, destacaren que la possible declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial se centra exclusivament en aquelles parts de la festa que objectivament representen un valor afegit i únic de la mateixa.
Un valor, ademés, que pot vore’s en procés de desaparició o degradació si no es prenen mides decidides de protecció i promoció: des de la pròpia falla com a element efímer, artístic i satíric, a la poesia dels llibrets, el tro de bac, la indumentària tradicional, la transmissió intergeneracional de les tradicions, l’integració social en la festa o la participació democràtica en les comissions falleres; deixant expressament de costat aspectes purament lúdics o en interés mercantiliste.
En el transcurs del coloqui, moderat per Òscar Rueda, president del Casal Bernat i Baldoví, els contertulians senyalaren que s’han completat en èxit tots els tràmits per a que en 2016 les Falles puguen optar a la distinció, en representació de l’estat espanyol.
Així mateix, s’insistí en la necessitat que, tant des de la pròpia societat com especialment des de les diferents instàncies polítiques implicades, se mantinga la tensió i la intensitat reivindicativa per a que dita declaració tinga finalment lloc, i no es produïxquen contratemps inesperats que retardarien com a mínim fins a 2020 la declaració, d’acort en els criteris i condicionants que marca la UNESCO per a cada anualitat.
picasa_albumid=6089058860333512689
###BLANK###
