Segona sessió converses Les Falles, a la Nau

Les falles de València reclamen més autonomia i poder elegir un president no polític, però sense desvincular-se de l’Ajuntament

 

Representants de les falles de València han reclamat més autonomia de les comissions en el funcionament de la Junta Central Fallera, encara que sense desvincular-se orgànicament de l’Ajuntament, i poder elegir un president que provinga de la mateixa festa i que no siga un càrrec polític, com passa en l’actualitat.

 

Els quatre representants que han intervingut en la segona jornada de les converses Les Falles, a la Nau, han coincidit també en la necessitat d’introduir canvis en el model jeràrquic de la JCF, encara que les discrepàncies van sorgir quan es va plantejar una reforma des de dins o convertir-se en una federació.

 

En la segona jornada sobre la governança de les falles, organitzada per l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF) i el Fòrum de Debats de la Universitat de València, han intervingut Lluís Mesa (president de la falla Universitat Vella i gestor cultural), José Luis Font Barona (faller i advocat), Sofía Parra (presidenta de la Falla Sant Vicent de Paül-Diputada Clara Campoamor) i José Vicente Marco (membre de la Falla Santa Maria Micaela-Martí l’Humà), moderats pel periodista Daniel Borrás.

 

José Vicente Marco es va mostrar partidari de dotar de major independència la festa, ja que considera que l’actual model de la Junta Central Fallera està excessivament vinculat al poder polític, encara que va expressar els seus dubtes sobre si és possible aplicar a València un model de federació com el de Gandia, ja que, segons va dir, “no és igual gestionar 23 falles que 386”.

 

Després d’assegurar que és necessari revisar alguns articles del reglament faller, José Vicente Marco ha subratllat que “les falles han de decidir sense ingerències del poder polític, una altra cosa és separar-se’n econòmicament. Hem de passar d’una direcció política a una altra elegida pels fallers”.

 

Lluís Mesa, qui va fer un repàs històric dels diferents models organitzatius que han tingut les falles, va defensar el model de coordinació i d’esperit cooperatiu que va inspirar el Comité Central Faller en les dècades dels anys vint i trenta del segle XX, enfront del model de jerarquia i subordinació imposat per la JCF en els primers anys del franquisme.

 

Va demanar establir un nou model faller, però que no trenque la part publicoadministrativa amb l’Ajuntament, que siga més participatiu, que acabe amb l’actual constrenyiment de la festa i permeta la voluntarietat en la participació en els diferents festejos.

 

José Luis Font Barona va considerar desaconsellable que la festa passe a estar regulada pel sector privat, ja que llavors l’Ajuntament no tindria l’obligació de nodrir-la econòmicament, com fa actualment amb la Junta Central Fallera. Va argumentar també que un sistema privat com el d’una federació tindria aspectes negatius quant a la responsabilitat jurídica i econòmica.

 

Com a solució va proposar que, sense perdre el seu estatut jurídic d’organisme autònom municipal, perquè entén que “el model és adequat”, la Junta Central Fallera avance cap a una gestió més autònoma respecte al poder polític.

 

Va proposar també establir una incompatibilitat perquè els delegats de sector no puguen ser nomenats per a un càrrec de la JCF, ja que, si compatibilitzen estes dos responsabilitats, no defensen les comissions de falla, sinó la persona que l’ha nomenat per al càrrec.

 

En un altre moment de la seua intervenció, Font Barona va assenyalar també que la Junta Central Fallera ha de registrar les marques pròpies de la festa per a poder aconseguir ingressos propis a través de patrocinis i convenis amb empreses privades.

 

Per la seua banda, Sofía Parra va defensar un canvi en el model de gestió de les falles, en què els fallers puguen elegir el seu president i que eixe càrrec no l’ocupe un regidor, encara que es va preguntar si els fallers estan preparats per a anar a soles en este camí.

 

Va comentar també que, amb el model actual, a penes es pot debatre en l’assemblea de presidents i que, quan es fa, el president que hi intervé rep xiulits dels altres membres de l’assemblea. “Cal educar els nostres propis fallers, perquè en cas contrari com canviarem?”.

 

La novena edició de les converses Les Falles, a la Nau han comptat amb la col·laboració del Gremi Artesà d’Artistes Fallers, la Interagrupació de Falles de València, la Unió d’Agrupacions de Falles del Cap i Casal, la Universitat Politècnica de València i el Museu Valencià d’Etnologia.

Autor entrada: hablemosdefallas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *