La Revista d’Estudis Fallers analitza la necessitat d’un pla estratègic per a la festa, els discursos de la Crida o la tecnologia per a calcular riscos en la cremà
La Revista d’Estudis Fallers, una publicació especialitzada de caràcter científic, està editada per l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF) i es presentarà el 25 de febrer, a les 20.00 hores, al casal de la Falla Na Jordana (c/ Mestre Giner, 9, de València). En eixe mateix acte es donarà a conéixer el guanyador del IX Premi Soler i Godes al millor article d’un llibret de falla de la ciutat de València i la comarca de l’Horta. Este guardó forma part dels Premis dels Lletres Falleres.
La Revista d’Estudis Fallers s’obri amb un primer capítol dedicat als models de festa, que va ser el tema de debat de l’octava edició de les converses Les Falles, a la Nau. El dossier inclou reflexions sobre les propostes per una planificació estratègica i model de festa, a càrrec de Francesc Cabañés; els diferents models de falles, per Raimundo Gómez; el futur del turisme faller, a càrrec de José Palacios López; una proposta d’un club de producte turístic per a les falles, elaborada per Rosa María Yagüe Perales i Encarna Sanchis Abellán; la indústria creativa i plural, per Anna Ruiz Sospedra, i el mercat artístic i la indústria plural, a càrrec d’Antonio Herrero.
En l’apartat “Materials d’Estudi”, la Revista d’Estudis Fallers presenta un treball d’investigació elaborat pel gestor cultural José Martínez Tormo en què s’analitza els discursos pronunciats per les falleres majors de València de València del 2004 al 2012 durant la Crida. Estos textos repetixen estereotips que reforcen l’imaginari coŀlectiu faller, sense a penes referències a l’actualitat i apeŀlant més als tòpics de la València artesana i agrària que a la societat moderna actual.
Un altra investigació, feta pel biòleg i tècnic en educació ambiental Víctor Benlloch Tamborero, proposa una sèrie d’actuacions encaminades a aconseguir una festa ambientalment més sostenible a partir de projectes de sensibilització dels fallers, que a més servisquen d’exemple per a la resta de la societat valenciana. A banda de suggerir millores ambientals als casals (relacionades amb el tractament dels residus i el consum d’aigua i energia), l’autor proposa establir una política de responsabilitat social corporativa amb actuacions com la posada en marxa per part dels coŀlectius fallers d’un programa de reforestació per a paŀliar l’emissió de gasos a l’atmosfera durant la nit del 19 de març.
L’apartat de “Materials d’Estudi” es completa amb un exhaustiu treball, realitzat per Ramón Estellés a partir del buidatge de la premsa valenciana, sobre els censos i activitats falleres de 1937, el primer exercici després de l’inici de la Guerra Civil, comparant-los amb els de 1943, el primer any del període franquista del qual es té documentació.
Dins del capítol d'”Estudis”, Miguel García, Eduardo Loma-Ossorio i José Herráez analitzen l’aplicació de noves ferramentes tecnològiques per a calcular riscos en l’actuació dels servicis d’emergència en la nit de la cremà. Per la seua part, Ricard Huerta, Loli Soto i Ramon Camps revisen les activitats falleres en els centres de secundària.
Un altre treball destacat en este capítol d'”Estudis” fa referència a la Feria de Paseo Real de las Chimeneas Gigantes, que se celebra al municipi hondureny de La Trinidad. Protagonitzada per la gent jove en risc d’exclusió social, esta festa, que se celebra en els dies previs al Nadal i en què també es crema una instaŀlació d’art popular combustible, suposa una presa de consciència de la població davant de la seua pròpia identitat social i cultural. Els seus autors són l’educador Alex Darío, l’arxiver Eliseo Fajardo i el poeta i artista Delmer López.
La revista es tanca amb les ressenyes crítiques d’una vintena de llibres, revistes i altres publicacions sobre la festa de les falles i la cultura popular aparegudes en l’últim any.
L’Associació d’Estudis Fallers es va crear l’any 1990, amb l’objectiu de fomentar i divulgar l’estudi de la festa fallera en les seues diverses dimensions (històrica, estètica, sociològica, literària, econòmica…). Un objectiu que partix de la base que l’estudi sistemàtic, rigorós i continuat de les Falles contribuïx a enriquir-les, ja que permet valorar-les i percebre-les com el ric patrimoni cultural que són. Per dur a terme els seus objectius inicials, l’Associació va assumir l’edició de la Revista d’Estudis Fallers, el primer número de la qual va aparéixer el 1994, que es planteja com un instrument per a fer arribar al món faller i al conjunt de la societat les distintes reflexions i estudis que es generen al voltant de la festa.
